S'ha fet tard; el bar ja tanca I sortim al carrer
La nit és plena I tot camina lentament
Aquell temps ens va oblidar
Hem viscut arrepenjats, jugant amb el destí
Les hores esborrant l'absència de tants anys
Sé que tot segueix igual
I veig com brilla aquesta nit
Fa temps que no em sentia així
Tots dos ens vam tirar de cap a un mar perdut
I fins que va arribar el matí
Nedant, fotuts en aquest llit?
Dos nàufrags s'estan ofegant
És massa tard
No dic res, esmorzarem records I croissantets
Inundarem somriures I tempestes
No sabrem d'on bufa el vent
Bona nit, quan vulguis ho tornem a repetir?
El sol que crema rere la finestra
Entrarà sense permís
I ja no brilla aquesta nit
S'ha fos la llum de l'esperit
Són contes d'uns avantpassats que van morir
I fins que va arribar el matí
Nedant, fotuts en aquest llit?
No queden marques als llençols
És massa tard