Sembla que no ho vas entendre
quan vaig mirar-te els ulls
la teva carta em va sorprendre
no esperava menys de tu
No m´agrada seguir lleis
que em resolguin el futur
només faig sempre el que vull
Saps política estimada
més val que t´ho muntis bé
el teu paper és tan miserable
que t´amagues en el temps
No em facis seguir el teu joc
que no vull prendre partit
els discursos sempre m´han avorrit
jo no crec en el poder
jo no crec en l´orgull
jo no vull parlar per ningú
Vull quatre barres
encara que siguin de bar
M´agrada la gent que et mira els ulls
Mira´m els ulls!
No t´he vist mai cap paraula
que no enganyi a ningú
sempre m´omple de promeses
d´hipocresia, de joc brut